Ferran Armengol

S`HA DE PRIORITZAR EL FINANÇAMENT DELS MUNICIPIS

2011-02-08T15:39:00.000+01:00

Llegeixo al diari ARA que l’ajuntament de Tàrrega amb un pressupost ordinari de 12,5 milions d’Euros, te un deute de 21 milions i el seu alcalde es lamenta de les dificultats que te per fe front als compromisos adquirits per el consistori.

El nostre ajuntament amb un pressupost semblant suporta un endeutament que des del 2006 va oscil·lant entre 9,5 i 10 milions d’Euros.

Hom es pregunta, Com pot un ajuntament endeutar-se el doble del seu pressupost? Quin control fa l’interventor o interventora?.

Però mes enllà d’aquestes consideracions no es just que als ajuntaments se’ls hagi tallat l’aixeta del crèdit. La totalitat dels ajuntaments només signifiquen un 4% del dèficit total de l’Estat, mentre que l’Estat i les Autonomies poden seguir endeutant-se tot i suportar el gruix del dèficit.

Cal tenir en compte però que l’endeutament paralitza les inversions municipals, però no influeix sobre la marxa econòmica del dia a dia municipal, be influeix en tan quan s’ha de pressupostar en la despesa corrent la devolució dels préstecs i els seus interessos.

L’autèntic problema del finançament municipal no esta en l’endeutament, que em sembla bé que es controli, el problema esta en la participació en els tributs de l’Estat i la Generalitat que son dels que es nodreix el finançament de la despesa corrent.

Els ajuntaments amb els impostos de competència municipal (IBI, Circulació, Construcció i IAE), el de transmissions patrimonials ens el trauran i l’IAE ja el varen restringir, no en tenen prou per atendre les necessitats i serveis que han de donar als vilatans, (Serveis Socials, actes culturals i esportius, Festa Major, subvencions i ajuts a entitats, personal i despeses generals del propi ajuntament, manteniment d’escoles i equipaments culturals i esportius, neteja de carrers i serveis municipals, etc..) alguns d’ells sense ser de competència municipal però si que per proximitat es a l’administració més propera a la que acudeix el vilatà.

Ara més que mai cal un nou finançament per als municipis.!!!!!!!!

CONTINUEN ELS ATACS ESPANYOLS AL CATALÀ

2010-12-22T15:29:00.000+01:00

Acabo d’escoltar per TV3 que el tribunal suprem espanyol ha dictat tres sentencies contra el català ordenant a la Generalitat que prengui com a llengua vehicular per l’ensenyament el castellà.

Al meu entendre son sentències contra natura, sentències preses contra la convivència que fins avui hi ha hagut a Catalunya entre les dues llengües, convivència que en els mitjans de comunicació, la justícia i en les dependencies de l’Estat espanyol es clarament discriminada en favor del castellà.

El fet de que la llengua vehicular de l’ensenyament sigui el català es una de les poques eines que ajuden a que la nostra llengua materna s’iguali en us a la que el opressor vol imposar des de fa segles a Catalunya.

S’està aconseguint des dels mecanismes legals d’un govern d’esquerres de l’Estat espanyol el que ni dictadures ni les armes de Felip V varen aconseguir tot i posar-hi tot l’empeny.

Espero que el poble de Catalunya amb la Generalitat al cap davant faci front a aquest nou atac imperialista de l’Estat espanyol.

AIXÓ ES OPOSICIÓ?

2010-12-03T11:24:00.000+01:00

Llegeixo en un diari “l’oposició ha d’ajudar el Govern i no desqualificar”, esta clar que la persona que escriu aquest article no segueix la política local d’Argentona, on hem tingut, més ben dit tindrem fins al mes de Maig una oposició amb intervencions demagògiques i plenes de mentides que quasi sempre han portat el Ple cap un desenvolupament excessivament llarg i tens per no dir crispat.

L’última mostra la tenim en l’últim Ple de Pressupostos.

Més enllà del legítim dret d’estar o no d’acord amb el pressupost presentat per aquest equip de govern, la intervenció de la oposició va ser vergonyosa i d’una important falta de respecte cap el ple i als seus propis electors.

En tot moment es va evidenciar que no havien preparat cap resposta alternativa a les propostes pressupostaries de l’equip de govern, els seus discursos varen ser una fugida endavant, al·ludint a manca de temps per estudiar-lo o acudint a conceptes genèrics que evidenciaven encara més la seva manca de dedicació. Que lluny quedava el discurs crític i entenedor amb que el Sr. Marius Lloret, regidor de l’Entesa, va argumentar la seva replica al pressupost del 2009 que jo mateix vaig presentar ara fa dos anys.

El recurs de la manca de temps per estudiar el pressupost, la proposta de pressupost es va enviar per correu electrònic als grups de l’oposició 10 dies abans del Ple, es pot entendre en boca d’equips que no han estat mai al govern, però no te credibilitat en veus de grups com l’Entesa i el PSC que quan estaven al govern ens donaven el pressupost quatre dies hàbils abans del ple i amb un format impossible de treballar.

Dels regidors de l’oposició només els del PSC assisteixen a totes els plens i comissions informatives i els de l’Entesa sempre que poden, però alguns no s’interessen mai per res, i quan o fan no es per buscar solucions pel poble, normalment es per veure si poden construir un castell de mentides i vaguetats que els permetin buscar als jutjats allò que son incapaços de resoldre al municipi. I no oblidem al representant d’un grup que desprès d’estar dos mesos de vacances sense assistir ni a comissions ni a Plens es queixa de no estar informat.

Es va equivocar la Sra. Merino al afirmar que no fèiem constar al pressupost un préstec de 200.000€, no el fèiem constar perquè NO S’HA DEMANAT CAP PRÈSTEC DE 200.000€, o el Sr. Hita dient que l’any passat havíem prorrogat el pressupost, un altre AFIRMACIÓ TOTALMENT FALSA, aquestes i altres afirmacions semblants només es poden catalogar com a falsetats interessades o falta d’informació per la seva manca d’interès en les seves obligacions com a regidors municipals.

Això si, aixecar-se i abandonar el Ple amb una precisió clarament estudiada demostra que alhora de la desqualificació els es més fàcil trobar acords que no pas alhora d’ajudar a trobar solucions als problemes reals del poble.

PERQUÈ NO A LA RONDA DE MATARÓ

2010-11-13T17:22:00.000+01:00

Quedi clar que no estic en contra de la millora de la mobilitat i conceptualment no estic en contra dels laterals de l'autopista com alternativa a la NII, l'anomenada Ronda del Maresme. Això si sempre que en el seu disseny es compti amb l'opinió del territori i es busquin les complicitats i consens necessaris.

El que no puc acceptar es que el que s'anomena Ronda de Mataró amb el nus de comunicació que les ha d'unir s'hagi projectat i es vulgui iniciar la seva execució abans de tenir decidit definitivament que passa amb la Ronda Maresme, ja que el nus de comunicació projectat només te sentit quant la Ronda Maresme quedi consolidada, fet que encara no s'ha produït.

Argentona no treu cap benefici d'aquests projectes, al contrari, només en rep consequencies negatives, sobretot derivades del nus de comunicació.

Ens priven d'una entrada a l'autopista C60, malmeten l'impacte ambiental de l'entorn de La Riera d'Argentona amb un nus de comunicacions que s'eleva fins 30 metres d'alçada, s'ocupa territori agrícola i municipal, incrementarà el volum de trànsit i embussos en zones del nucli urbà properes als accessos al veïnat de Sant Miquel del Cros i al mateix veïnat, i consequentment s'incrementaran els index de soroll i contaminació.

Si aquest projecte s'executa i desprès la Ronda Maresme es modifica substancialment i no el fa necessari o pot redissenyar-se amb un menor impacte i menors consequencies negatives, a Argentona ens quedarem amb un nyap innecessari.

Des de la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya "en compensació per les molèsties" en ofereixen la adequació (asfaltat i enllumenat) del camí que uneix el nucli urbà d'Argentona amb el veïnat de Sant Miquel del Cros, això si el manteniment del mateix anirà desprès a càrrec de l'Ajuntament.

Entenc que Argentona no pot acceptar aquestes "compensacions" per raons tècniques i econòmiques.

Tècniques perquè no tenim coneixement de que cap projecte hagi estat a informació pública ni hagi seguit els tràmits necessaris per a la seva aprovació. Ni tan sols sabem de la viabilitat del mateix.

Econòmiques, perquè en ser un projecte que tindria que plantejar-se com a solució a un problema de comunicació viaria derivat del projecte de la Ronda Mataró el manteniment tindria que anar a càrrec de la Generalitat.

Per tot els motius aquí exposats no puc estar d'acord amb un projecte que no aporta res de bo a Argentona com es el de la Ronda de Mataró.

PREPARANT EL PRESSUPOST MUNICIPAL

2010-11-01T21:36:00.000+01:00

Amb les noves restriccions per el accés a crèdits que ha decretat el govern socialista els ajuntaments ho tenim MOLT MALAMENT i l’Ajuntament d’Argentona no es cap excepció. Tot i que l'equip de govern de Convergència i Unió i TxA hem rebaixat l'endeutament que ens va deixar el govern de l'ENTESA i el PSC no hem pogut assolir el nou limit del 75% posat pel govern central.

Si poder ajustar un pressupost per al any 2010 ja va ser molt dificultós, alhora de preparar el pressupost municipal per al 2011 es preveu encara un major grau de dificultat.

D’entrada no tindrem capacitat per a inversions, (obra pública, nous equipaments, etc...) en definitiva això vol dir que tot allò que els ajuntaments anomenem capítol 6 i que es el que financem amb crèdit no ho podrem fer.

A més, l’Estat retallarà per activa (donant menys diners) i per passiva (fent-nos tornar els que diu que va liquidar de més al exercici 2008) les seves aportacions als municipis, i la Generalitat no te diners ni per pagar puntualment els compromisos (subvencions) que compromet amb els ajuntaments.

Aquesta situació ens portarà a una reducció dels ingressos previstos per fer front a la despesa corrent, que es aquella destinada al pagament del personal, les amortitzacions dels crèdits, les despeses generals, els actes culturals i festius, subvencions a entitats, serveis socials, transferències a altres organismes, etc..). Es a dir aquella despesa que repercuteix directament a un bon servei al ciutadà en el dia a dia de la gestió municipal.

I com que el que complementa aquest ingressos per a la despesa corrent son els impostos de competència municipal (IBI, Circulació, IAE, i els vinculats a la construcció), això ens porta a un altre dilema de cara al 2011; apujar impostos o continuar disminuint els recursos destinats a activitats que no son imprescindibles en el dia a dia?.

El Grup Municipal de CiU vol continuar mitigant la puja del IBI que va provocar l’ultima revisió del cadastre, baixant el tipus de gravamen com ja varem fer el 2010, i evitar pujar qualsevol altre impost, donada la situació econòmica provocada per la crisi. I aquesta serà la nostra posició alhora de treballar els pressupostos del 2011 dins del si de l’Equip de Govern.